Reunions que podien ser un correu

Cada reunió és una petita conspiració col·lectiva per no haver de prendre cap decisió abans de dijous. Ens asseiem, obrim el portàtil, mirem el projector i esperem que algú digui alguna cosa que soni raonable.

Quan aquesta persona apareix, no diem que sí immediatament: seria de mala educació. Fem preguntes, matisos, ens preguntem si potser convé una segona reunió per «acabar de fixar-ho».

I marxem alleujats. No hem decidit res, però hem parlat molt. Al calendari hi queda una petita cicatriu de mitja hora, i tothom entén que allò comptava com a feina.