Aixecar la mà al cambrer
Un gest petit que conté totes les nostres pors: molestar, ser vist, no ser vist.
Aixecar la mà al cambrer és, per a molta gent, un gest desproporcionadament difícil. Conté totes les nostres pors: molestar, ser vist, no ser vist, semblar impacient, semblar tou.
Alguns opten per l'estratègia de la mirada llarga, com si esperessin que la telepatia s'hagi tornat un servei bàsic. Altres proven una tosseta discreta, un tomb del cos, un aixecar mig braç com qui saluda un cosí llunyà.
El cambrer, mentrestant, ho ha vist tot i ha decidit anar primer a l'altra taula. Té les seves raons. Nosaltres, també: la propera vegada, jurem, farem un signe més clar. No ho farem.